Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya...

El concepte d’apotecari comença de molt enrere, ja que la paraula “apothecarius” prové del llatí i significa botiguer. Però si ens situem en un context urbà, ens trobem que en el segle XIII es consoliden les ciutats i comencen a sorgir els primers “especiers-apotecaris” com a tals, encarregats de prevenir adulteracions i activitats perjudicials per la salut, fins i tot, comencen en a formar a futurs professionals.

En el segle XIV es crea l’autoritat del “mostassaf”, una autoritat municipal que controlava i inspeccionava els aliments, drogues i compostos de les apotecaries. Encara que no és fins el segle XV que s’estableix oficialment l’activitat dels apotecaris i les restriccions de venta de medicaments. Només s’autoritza la venta i la confecció de medicaments en botigues especialitzades.

La publicació en el segle XVII de la “Pharmacopea Cathalana sive Antidotarium Barcinonense”,  homologant en tot el territori català les descripcions de les receptes, semblava que constituïa  una estructura en aquest àmbit, però el model professional medieval apotecari en el segle XVIII provoca una transformació en el sistema, motivant la pèrdua de poder dels col·legis d’apotecaris.

Si avancem al segle XVIII, ens trobem amb un model professional canviant, és a dir, el farmacèutic contemporani. Això vol dir, que de generació en generació el model d’apotecari canvia totalment, fins que en el segle XIX s’inicia l’ensenyament amb la fundació de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona el 1845 i la creació del “Ilustre Colegio de Farmacéuticos de Barcelona” en el 1857.

Tota aquesta informació ampliada sobre els apotecaris i amb detalls històrics rellevants la trobarem a les visites guiades en la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, fundada el 1931, i ubicada actualment en l’antic Hospital de Santa Creu, original de 1417.