Dinars-Debat a la RACAB

Què és?

Els dinars-debat a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) són trobades obertes al públic que combinen la gastronomia amb la divulgació científica i cultural. Aquestes sessions es conceben com un espai de diàleg i reflexió on experts i assistents comparteixen idees sobre l'actualitat de la ciència i el coneixement. Es tracta d'una iniciativa singular per debatre temes d'interès acadèmic en un entorn distès i històric al cor de Barcelona.

Dimarts 3 de Novembre 2026
Horari: 13:30 h
Preu: 30€ per persona (IVA inclòs)
Ponent: Dr. Josep A. Planell i Estany.
Membre de la secció de Tecnologia de la RACAB

Títol: "ELS OSSOS QUE ENS AGUANTEN - Estructura i Propietats Mecàniques"

Resum:
Els ossos constitueixen l’esquelet del nostre cos humà. No només proporcionen l’estructura corporal, permeten la locomoció i la mobilitat en general, sinó que actuen com un òrgan i tenen funcions com ara la generació de glòbuls blancs i glòbuls rojos, actuen com a reservori de calci i minerals i participen en la regulació de l’homeòstasi de l’organisme. L’os és també un tipus de teixit que presenta dues grans morfologies: l’os cortical o compacte i l’os trabecular o esponjós. És un teixit que està irrigat per vasos sanguinis i està innervat. És un teixit amb capacitat de regenerar-se i que compta amb cèl·lules formadores d’os – osteoblasts – cèl·lules que reabsorbeixen os – osteoclasts – i cèl·lules que mineralitzen l’os – osteòcits. L’os té una estructura que es pot considerar com la d’un material compost: una matriu fibrosa de col·lagen i reforçada per nanocristalls de fosfat de calci – hidroxiapatita no estequiomètrica. 
La geometria dels diferents ossos s’adequa ala funció mecànica a desenvolupar, per tal d’optimitzar les característiques mecàniques que com a material tenen els ossos. Al analitzar la constitució dels ossos en diferents espècies s’observa que el grau de mineralització és una variable que permet l’adaptació a diferents necessitats. Com a material, els ossos es comporten elàsticament, malgrat que també exhibeixen un cert grau de viscoelasticitat. En aquest sentit la proporció dels tres elements principals que els constitueixen (fase mineral, fase orgànica i aigua) resulten altament rellevants. Presenten una resistència mecànica superior a compressió que a tracció, sense tenir un bon comportament a cisalladura. Per a  una determinada tensió mecànica aplicada, seran el grau de mineralització i l’orientació de les fibres de col·lagen les variables que determinin la propagació d’esquerdes i la fractura del teixit. La regeneració de l’os està en molts casos lligada a l’estat de tensions mecàniques a les que aquest està sotmès.
En resum, l’os és a l’hora un òrgan i un teixit amb un elevat grau de complexitat que estructura el nostre organisme. La seva substitució amb metalls i aliatges com es fa sovint a la clínica requereix reflexionar sobre el comportament a llarg termini del conjunt os substrat-implant.