L’edifici que ocupa la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC) és un espai patrimonial de Barcelona únic no només per la seva bellesa, sinó també per la història de la ciència que ens apropa.

Seu primer del Col·legi de Cirurgia de Barcelona i després de la Facultat de Medicina, fins a arribar al seu actual paper, ha acollit moments irrepetibles i metges de renom. Ens endinsem en el seu passat i coneixem alguns dels reconeguts personatges que van trepitjar l’emblemàtica institució?

Pere Virgili. Conegut com el darrer barber d'Espanya, va practicar aquest ofici fins als 14 anys, quan va passar a l’Hospital de Tarragona per formar-se com a sagnador. Més tard, va estudiar medicina a Montpellier i va acabar especialitzant-se en cirurgia. El 1724 va ingressar com a cirurgià a l’Exèrcit, on va anar canviant d’ubicació i posició, fins que, veient el desconeixement que hi havia en l’ofici, el 1748 es va adreçar a Ferran VI per fundar un col·legi a Cadis on formar nous cirurgians per a l'Armada. Fruit d’aquest primer èxit, es va autoritzar la creació del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona (actual RAMC), inaugurat el 1764, i Pere Virgili va ser impulsor tant d’aquesta institució com de la construcció del seu amfiteatre anatòmic. 

Antoni de Gimbernat. Fill de pagesos benestants, va estudiar cirurgia a Cadis. Un cop graduat, el 1765 Virgili li va demanar que exercís com a professor d’anatomia al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona i també va ser nomenat cirurgià major de l’Hospital de Santa Creu. Després de contribuir a la creació d’una escola similar a Madrid, l’any 1801 és nomenat Primer Cirurgià Reial i, en conseqüència, president de tots els Col·legis de Cirurgia d’Espanya. Antoni de Gimbernat va esdevenir un dels pares de la cirurgia moderna a Espanya. Després d’aprendre noves tècniques als hospitals de ciutats europees, va observar que les imatges del cos humà que contenien els llibres no preparaven bé per a les operacions, i va iniciar el projecte de recrear el cos humà en cera per tenir models en tres dimensions.  

Moisès Broggi. Després convertir-se en tota una entitat a l’Hospital Clínic de Barcelona durant el franquisme, va exercir com a cirurgià de les Brigades Internacionals que van lluitar a Espanya durant la Guerra Civil, però posteriorment va ser represaliat en la postguerra i es va dedicar a l’àmbit privat. El 1966 va entrar com a membre a la RAMC i es va convertir en el seu president de 1979 a 1966. Per la seva carrera va ser condecorat amb la Creu de Sant Jordi.

Alexander Fleming. El Premi Nobel i reconegut descobridor de la penicil·lina va visitar Barcelona el 1948 per assistir a un cicle de conferències que es van desenvolupar a l’Acadèmia. De fet, se li va fer una rebuda solemne a l’amfiteatre anatòmic, i se li va atorgar el títol d’Acadèmic d’Honor de la institució. A més, té dedicats els Jardins del Doctor Fleming darrere de l’edifici. 

Santiago Ramón y Cajal. Es tracta d’un altre Premi Nobel de Medicina que va passar per la RAMC, però en aquest cas amb més permanència. Va donar classes a l'amfiteatre durant 5 anys, de 1887 a 1892, quan era catedràtic d'Histologiai Anatomia Patològica de la Facultat de Medicina de Barcelona. És més, vivia al carrer del Notariat, i va ser allà on va desenvolupar la seva teoria neuronal, clau per la neurociència actual. No va ser membre de la RAMC per la seva curta estada a la ciutat comtal, però se li va atorgar el títol d’Acadèmic Honorari el 1922. 

César Comas i Agustí Prió. Són considerats els introductors dels raigs X a Espanya, ja que van fer la primera radiografia sobre la taula de marbre de l’amfiteatre anatòmic de l’Acadèmia, en un acte públic i solemne, el 24 de febrer de 1896. De fet, van obrir conjuntament un gabinet de Roentgenologia, i Comas va ser radiòleg de la Facultat de Medicina entre 1908 i 1944. Sempre feien servir la mateixa mà per a fer la radiografia, de forma que a Comas li van haver d’amputar l’avantbraç esquerre, i el seu cosí Prió va morir conseqüència de la seva sobreexposició a la radioactivitat. Tot un sacrifici per la ciència.

August Pi i Sunyer. El fill del metge Jaume Pi i Sunyer i llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona va seguir la vocació del seu pare i va destinar la seva vida com a investigador i catedràtic en la matèria. Així, va seguir una gran evolució dins de la RAMC: va ser nomenat acadèmic corresponent nacional el 1901, acadèmic numerari el 1910, vicepresident el 1927, i finalment va ocupar la presidència de seguida davant la mort prematura del seu antecessor, fins al 1935. De fet, la seva influencia en la institució va ser decisiva, amb un augment de les activitats que s’hi celebraven i el seu trasllat el 1929 de la seva antiga ubicació a carrer dels Banys Nous a l’edifici construït en temps de Carles III per al Reial Col·legi de Cirurgia, i ocupat fins a l’any 1907 per la Facultat de Medicina.

Antoni Mendoza. El 16 de febrer de 1847, aquest cirurgià va fer a l'Hospital de la Santa Creu la primera intervenció quirúrgica amb anestèsia a Barcelona. El catedràtic en Anatomia Quirúrgica també va ser un dels primers representants de la medicina positivista a Catalunya. Va ocupar la vicepresidència de la RAMC entre 1865 i 1866 i va impulsar la revista “El Compilador Médico” (1865-69), considerat el primer òrgan de premsa de la institució.

Bartomeu Robert. Catedràtic de Patologia Interna a la Universitat de Barcelona, alcalde de la ciutat el 1899, diputat al Congrés el 1901 i un dels fundadors de la Lliga Regionalista; Bartomeu Robert va desenvolupar la seva vida entre la política i la ciència. Va ser vicepresident de l’Acadèmia el bienni 1881-1882 i president des de 1883 fins al 1890, abans d’endinsar-se en la seva segona faceta.

Dolors Aleu. Es tracta d’un referent de dona avançada al seu temps, una de les tres primeres metgesses d’Espanya i l'única que va exercir la professió mèdica. El seu rastre a la RAMC està molt amagat, però hi va estudiar en un entorn on la medicina semblava reservada per als homes i s’hi pot trobar la seva tesi doctoral (“De la necessitat d’encaminar per la nova senda l’educació higiènica-moral de la dona”). Se sap molt poc d’ella, només gràcies a alguns escrits que han quedat, i després de superar amb èxit la carrera de medicina va trobar obstacles per a ser reconeguda oficialment. Va obrir una consulta per on va atendre dones de tota condició social i els hi donava consells sobre salut i maternitat. El seu fill, que va seguir els seus passos, va morir contagiat de tuberculosi i Aleu, abatuda per no haver-lo pogut salvar, va morir.

Martina Castells. Una altra de les tres primeres metgesses d'Espanya i la primera doctora. Va coincidir en els estudis amb Dolors Aleu, però a diferència d’aquesta no va arribar a exercir, ja que va morir als 31 anys a causa d’una nefritis durant l’embaràs. Darrere de la capella de Sant Llàtzer, a la Plaça Padró, hi ha uns jardins dedicats a ella.

Si vols conèixer més sobre la història de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, els secrets amagats de l’edifici i detalls dels grans científics i metges que hi van passar, posem a la vostra disposició visites guiades cada setmana.